TIPUS DE BICICLETES

Avui en dia quan es parla de tipus de bicicleta es parla de bicicleta de passeig o si és per fer esport de carretera o muntanya. Però podem aprofundir més.

En primer lloc es poden catalogar segons el preu per gama alta, mitjana o baixa. En temps de crisi en el món de les bicicletes es forma una contradicció bastant curiosa. Molts homes i dones tenen la necessitat de sortir amb la seva bici per desconnectar de la seva estressant vida, i aquesta dada ho confirmen moltes revistes de bicicletes, durant els últims anys s'ha incrementat el nombre de persones que surten a fer esport per relaxar-se i això inclou al ciclisme. Ara bé, això fa que hi hagi més demanda i si hi ha més demanda puja el preu de les bicicletes. Dit d'una altra manera, la crisi fa que aquest esport sigui més car. No obstant això, ningú està disposat a renunciar al que li agrada i fa un esforç més gran.

En segon lloc, en referència a les categories de bicicletes que jo entenc, que són les de muntanya, segons el terreny. Hem de tenir en compte que hi ha, alhora, molts tipus de camins diferents pels quals podem circular i per això es fan bicicletes segons el que anem a fer.

Si el terreny és pla i el que busques és velocitat i lleugeresa, necessites una bicicleta de trial, les principals característiques d'aquestes màquines són els materials lleugers, un dibuix de coberta menys marcat, una sola suspensió (davantera) d'uns 100mm, i un manillar més curt. Aquestes bicicletes són les ideals si el que desitges és acabar en una de les primeres posicions d'una carrera.

Si el terreny és més variat i no vols renunciar a cap tipus de comoditat, has comprar-te una all mountain (per a tot tipus de muntanya). Aquestes bicicletes són les més pràctiques, i segurament les més comprades. Són de doble amortiment i la forquilla mesura entre 120mm i 140mm.


A partir d'aquí les bicicletes són per als que, com jo, busquen emocions una mica més forts. Les bicicletes se solen diferenciar principalment per la longitud de la forquilla.

• Enduro: 160mm
• Freeride: 180mm
• Downhill: 200mm-

Cadascú és més intens que l'anterior i l'últim, DH, està considerat esport extrem i només se centra en el descens, és a dir, s'arriba a dalt en vehicle a motor.

Jo, com tots, vaig començar des del principi, la diferència és que uns es queden a en trial i altres volen seguir avançant en els graus d'adrenalina. Actualment em trobe fent Enduro i espere saber algun dia prou per anar-me a fer descens.

EL COMENÇAMENT DE TOT

Moltes vegades he pensat que la majoria de coses bones que ens passen són fruit d'una sèrie de casualitats. De fet si ens posem a pensar en la cosa més important de la nostra vida, en els seus inicis sempre serà una mica insignificant.

Bé, fa 4 anys quan vaig començar a veure la bicicleta com una cosa més que un mer entreteniment, no vaig imaginar que acabaria sent una cosa que em donara tants bons moments. Tot va començar quan els meus cosins i jo, avorrits com sempre en el camp dels nostres avis, vam decidir agafar les bicicletes i començar a recórrer tots els camins de Matola. Cada vegada ens agradava més que aquests camins se'ns van fer curts, un amic dels meus pares ens va convidar a fer una sortida amb el per la muntanya. Una cosa que jo creia que seria un dia més, va acabar sent una experiència que em va obrir un món nou. Als meus cosins a poc a poc els va anar fent menys gràcia això de matinar així que vaig anar jo l'únic que va decidir seguir amb aquest esport.

A poc a poc vaig anar adquirint experiència, coneixent grups, nous camins i sobretot fent amics. El 20 maig 2011 vaig fer la meva primera marxa btt, la marxa de les vies del tren a la que havíem d'agafar l'autobús a les 6 del matí i cap a les 8 arribavem a Potries, un poble que està a uns 150 quilòmetres de elche. A les 9 va començar la sortida i després d'un dia sencer de ciclisme, arribem a les 8 del vespre a la meta. Podria dir-se per diverses raons que aquesta vegada no va ser per res una experiència satisfactòria i / o gratificant. La millor notícia de totes és que tenia tot el temps del món per tornar a fer-la en condicions, em sento molt afortunat d'haver descobert aquest esport als 12 anys, ja que molts quan ho descobreixen, el físic no està de part seva.

Joventut apart, el ciclisme pot ser practicat per qualsevol persona de qualsevol edat o de qualsevol gènere, i puc dir això després d'haver vist casos realment sorprenents. Avui en dia, després d'incomptables sortides i d'haver visitat molts paratges naturals, ja he après molt del que es pot aprendre. Puc vull presumir per orgullós de continuar agafant la bicicleta cada dissabte amb la mateixa il · lusió del primer dia.

BICICLETA I PERSONA

Durant tot el temps que duc muntant amb bicicleta, jo i tots hem recorregut moltes distàncies, vist molts paisatges i visitat llocs molt bonics. Hi ha alguns dies que, francament, gaudeixes moltíssim, però aquesta és la cara bona del ciclisme, la cara bona lògicament guanya a la cara roïna, però bé, a què ens referim quan parlem de la part negativa d'aquest esport?

L'any és molt llarg i consta de 4 estacions diferents, en una d'elles fa una calor insuportable i en una altra, un fred aclaparador. Aquest és un dels inconvenients, un altre d'ells és haver de matinar una dissabte o un diumenge, sens dubte són dies que estan fets per quedar-se a casa dormint, i més si el que t'espera fora del llit és una temperatura que congelaria a un rus. La tercera i última part negativa del ciclisme de muntanya, per a mi potser la menys important és el tema del cansament o del desgast físic, perquè clarament el ciclisme de carretera és 100% saludable sempre amb la seva regularitat i els seus llargs trajectes, però el de muntanya té zones d'alts i baixos, del que nosaltres anomenem "últims arreones", i tot això fa que se'n ressenti el múscul.

Després de tota aquesta reflexió nosaltres dubtem de si tots aquests aspectes negatius poden guanyar als paisatges, a la sensació de llibertat, a simplement estar per aquí perduts. Fa temps vaig llegir a la revista Bike un article molt interessant sobre aquest tema, on una altra vegada tornava a parlar sobre el tema de si és o no saludable. Per què després d'haver-te aixecat a les 7 del matí, haver patit uns dolorosos rampes a les cames, passat fam, haver passat calor o fred i haver-te masegat totes les cames per les maleïdes caigudes tornes a casa amb una sorprenent cara de felicitat? Es veu que s'ho van prendre molt seriosament i van fer una investigació el 2004, pel que sembla el mountain bike proporciona un cert grau d'evasió i desconnexió de la vida quotidiana, a més de donar-te una sensació total de control sobre tu mateix en forma de velocitat i equilibri.

Després de tot això, vull pensar que si molta gent sabés la diversió i la satisfacció que s'experimenta amb el mountain bike, hi hauria més persones gaudint d'aquest meravellós